En altres entrades ja hem parlat abastament de les possibilitats que s’obren davant de la posada en valor dels recursos patrimonials del territori des d’una òptica planificada i de conjunt. Els darrers mesos hem estat treballant en una proposta que hem volgut anomenar Pla de Màrqueting Territorial. A què ens referim quan parlem de pla de màrqueting aplicat al territori?
Què entenem per màrqueting de territori?
Definim el màrqueting com el conjunt d’eines i tècniques dirigides a satisfer les necessitats d’un conjunt de clients al crear i intercanviar béns i serveis. És l’aplicació d’aquesta idea al territori el fet que ens ha portat a pensar la manera com treure benefici d’un conjunt de recursos existents al territori per al benefici de visitants però també als residents.
Un Pla de Màrqueting Territorial, doncs, pretén definir les bases sobre les quals cal estructurar un discurs de conjunt que permeti el desenvolupament d’un territori. Aquest discurs sorgeix de l’anàlisi dels elements presents al territori i de detectar-ne allò que és diferencial, de trobar el valor afegit.
És cert que la relació entre anàlisi, valor afegit i desenvolupament no és directa. És a dir, el binomi patrimoni i benefici no és directe, cal una planificació i, sobretot, l’establiment d’una estratègia d’actuació al darrera. Cal apostar-hi i que tot el conjunt d’agents del territori hi creguin. En altres paraules: el patrimoni pot generar desenvolupament en un territori sempre i quant les persones que hi viuen així ho creguin i actuïn en conseqüència.
Per començar a aprofundir en el tema volem recomanar el llibre “Teoria i mètodes per a marques de territori” de Jordi de San Eugenio. Va ser editat per l’Editorial UOC l’any 2011 i és el resultat de la recerca del seu autor per a la concepció de la seva tesi doctoral sobre branding, màrqueting i marques de territori.
Territori Obert 
Això sona molt interessant!!!
Salut
Moltes gràcies pel teu comentari. Uns conceptes que mereixen més d’un post, estigues atent!
Disculpeu-me.
El territori, doncs, enlloc de ser un patrimoni compartit, un espai amb elements, un “regal”, és un producte a vendre (i per tant comprar i consumir) com poden ser unes bambes o un telèfon mòbil? Inventar un “discurs” del territori no és, en tot cas, un encapsul·lament d’alguns elements paisatgístics “comercialitzables”, discriminant i amagant aquells altres que no interessen?
Entenc que es pugui fer negoci a través del territori (els humans hem fet bàsicament això al llarg de la història) però apropiar-se el territori per fer-ne una marca i comercialitzar-lo em sembla, així de primeres, poc respectuós. Potser podeu explicar-vos més. 🙂
Moltes gràcies per la teva aportació.
Precisament, els teus neguits respecte a tal com s’han abordat fins ara les marques de territori, és el nostre repte. “Vendre” el territori a partir d’un discurs, ha d’implicar la participació dels seus agents, així com no volem confondre desenvolupament amb creixement econòmic. Estem preparant tot un seguit de posts per parlar d’aquest tema i poder continuar debatent. Estigues atent! 🙂