Entendre el territori i el paisatge

Sempre s’ha entès el territori com l’espai on succeeixen esdeveniments, la matriu on la qual la natura i l’ésser humà han anat estenent-se i evolucionant al llarg dels mil·lennis. Per tant, el territori està ple d’empremtes, unes ben clares i marcades, d’altres més subtils i subjacents, algunes fetes per les sotragades de la natura, i d’altres per les sotragades d’una excavadora. Empremtes que s’han esborrat per l’arribada d’unes altres i empremtes que tornen a aparèixer perquè el temps ha esborrat aquelles més efímeres.

Durant segles, doncs, per aquest escenari s’han esdevingut centenars i milers de coses, algunes vegades de manera pausada, d’altres de manera abrupta, que han anat modelant aquest territori, que han anat conformant el paisatge.

El paisatge és un d’aquells conceptes dels quals tothom sap el què és, però que no tothom ha apreciat de la mateixa manera. Així com n’hi ha que pensen que un paisatge només és allò que veiem a “la natura”, com els pintors romàntics anglesos, hi ha d’altres que pensen que TOT és paisatge.

De fet, segons la definició del Conveni Europeu del Paisatge, presentat a Florència l’any 2000, diu que “ Paisatge fa referència a una àrea, tal com la percebi la gent, el caràcter de la qual és resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans”. És a dir, que si fem nostra aquesta definició, tot allò que veiem i percebem, és paisatge. I és més, cadascú tindrà una “mirada” diferent sobre un paisatge, alguns consideraran un paisatge avorrit, i d’altres, el mateix paisatge el poden trobar fascinant.

I tan fascinant com és el món de l’estudi del paisatge, en el qual jo porto immers des dels darrers anys, sobretot a partir de les noves polítiques que han anat sorgint arrel del Conveni de Florència: lleis, observatoris, seminaris… tots parlant de les diferents mirades del paisatge -i que aniré comentant en diferents posts- i tots arribem a la conclusió que el paisatge és important.

I és cert, el paisatge és tan important, que és patrimoni de tots, la seva degradació o desequilibri ens afecta directament, i per tant, és empresa de tots el saber conèixer-lo, conservar-lo i gestionar-lo. Perquè al paisatge està l’empremta dels nostres avantpassats, i encara més palès, l’empremta dels nostres avis i la nostra mateixa. El nostre paisatge forma part de la nostra identitat.

És per això que el primer objectiu de #to és observar el paisatge des del punt de vista de qui viu i ha viscut aquell territori, escoltant i reflexionant sobre quin és l’ús que volem fer del paisatge, considerant-lo com un actiu, i no com aquell fons d’escenari. A partir d’aquí, idear maneres de gestionar-lo, mantenir-lo viu i en equilibri entre la societat i la natura.

No només els elements que se situen damunt del territori poden esdevenir un recurs, el paisatge, en tant en quant forma part del nostre patrimoni i la nostra manera de viure, és un recurs en sí mateix i esdevé clau en el nostre desenvolupament.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Paisatge i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Entendre el territori i el paisatge

  1. Retroenllaç: El paisatge i les seves mirades (I) | Territori Obert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s