Talment com illes de coneixement

Fa uns dies debatíem amb uns companys la utilitat de museus, centres d’interpetació, monuments musealitzats, etcètera. Si bé és cert que cada poble podria presentar un llistat d’elements patrimonials destacables, és necessari que tots els pobles del nostre entorn tinguin un museu, un centre d’interpretació i una xarxa de monuments musealitzats en base a la mateixa temàtica? Són prous grans les diferències entre pobles propers com per mantenir l’interès per un museu a cada munipici?

Moltes d’aquestes infrastructures responen a un caprici polític, no és cap secret. S’inauguren centres i equipaments culturals i, molts d’ells queden obsolets passades les eleccions. Responen realment a una necessitat de l’entorn? Quina és la seva relació amb el territori?

En molts casos ens trobem amb museus i centres d’interpretació que fan el que poden, carents en el moment de la seva creació d’una planificació adequada ni una reflexió específica quant a la seva adequació, interès i funcionalitat ni cap característica que els faci diferent a la resta de centres de la rodalia. Passat el moment de la foto, entren en decadència i subsisteixen com poden. I els petits centres fragmentats per qüestions polítiques o de recels entre municipis, són talment com illes de coneixement disperses al territori.

Seria possible, doncs, mancomunar serveis? Utilitzar realment el potencial de la zona per a oferir un equipament de base cultural que permeti el desenvolupament local? Pot el patrimoni fer aquesta funció?

Advertisements

Quant a vangelisvillar

Llicenciat en biologia i actualment vinculant ciències naturals i patrimoni. Participo en projectes expositius, comunicació cultural i diverses accions relacionades amb la part pública de les institucions museistiques. Com a freelance coordino diversos projectes relacionats amb la posada en valor del patrimoni i en la creació de xarxes de professionals en l'àmbit cultural.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Educació, Patrimoni Cultural i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Talment com illes de coneixement

  1. La proposta és totalment assenyada, venim però d’una llarga tradició de ‘regnes de taifes’ , i altrament captius com som del Regne d’Espanya, accions d’aquest tipus, podrien justificar accions violentes. [ Recorda al G.Peces Barba ]. Si coneixes ‘el bestiar local’, la teva proposta és ‘música celestial’, desprès de Nadal, oblidada fins l’any que ve.

    • vangelisvillar ha dit:

      Gràcies pels teus comentaris, Antonio. La proposta que plantegem, evidentment, no és l’única possible si bé el marc de gestió actual de moltes institucions i centres patrimonials està resultant afectada pels canvis de l’entorn. L’adequació a la situació actual en molts casos no està resultant, fins al punt que estem veient com molts museus es veuen obligats a tancar. Podem creure o no en la necessitat de fomentar canvis en els models de gestió però si realment no es divulga l’ús social, econòmic i educatiu del patrimoni creiem que tot el sector està abocat al fracàs.

  2. Noemí ha dit:

    Cal realment repensar aquesta poca planificació en el tema patrimonial, però malauradament tenim els fruits de molts anys d’obrir equipaments sense pensar en la seva gestió i continuïtat. Com a exemple de bones pràctiques en l’àmbit de DEL i patrimoni, la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran (http://www.museusdelpirineu.cat/) ja fa uns anys que intenta portar endavant un projecte d’iniciatives conjuntes tant en promoció com en serveis compartits pel que fa als centres patrimnials de les sis comarques que conformen l’Alt Pirineu i Aran.

    • vangelisvillar ha dit:

      Gràcies pel comentari, Noemí. Certament el treball en xarxa que alguns centres estan duent a terme és molt important. El cas de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, a més, treballen precisament molt els temes de posada en valor, de formació, cooperació, etcètera.

  3. vangelisvillar ha dit:

    Per cert, volia afegir que el motiu de la fotografia que presenta el post és la porta d’accés al Museu dels Dinosaures del poble d’Areny de Noguera. Si us hi fixeu veureu que el ciment de terra presenta unes petjades que es dirigeixen cap a la porta. Bé, el cas és que la població conté importants jaciments de petjades de dinosaures i la fució del centre museístic del poble és presentar aquestes troballes, contextualitzar-ne la importància i difondre un discurs d’història de la Terra, anant més enllà i parlant d’extincions passades i actuals, impacte humà i petjada ecològica.

    Em va semblar que lligava molt bé un altre punt més enllà de la planificació i la continuïtat com és el sentit que li volem donar al centre i la seva relació amb el territori.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s