El paisatge i les seves mirades (I)

Que aparegui la paraula “percepció” a qualsevol nova definició de paisatge, comporta de manera intrínseca una multitud de mirades. Tal com vaig avançar a la meva primera aportació a aquest bloc, aniré descobrint i compartint amb vosaltres les diferents mirades que a partir de projectes o altres anàlisis, hagin pogut anar apareixent. Això vol dir  que serà un post “inacabat”, és a dir, que en la mesura que vagi trobant (o em feu trobar) projectes interessants, aniré nodrint els posts.

Començant des de la base, una primera manera d’afrontar les diferents percepcions és amb la vista, la percepció visual, el valor estètic d’un paisatge. Com ja he esmentat anteriorment, és acceptat que aquell paisatge que ens resulti harmònic i agradable a la vista, ens proporcionarà una percepció positiva i satisfactòria del mateix. Les magnífiques fotografies que ens mostren al National Geographic, a l’Altaïr o al Descobrir, busquen aquesta harmonia estètica per atraure els curiosos o deixar volar la imaginació de futurs viatges a terres amb paisatges fabulosos.

L’Observatori del paisatge, a partir dels seus catàlegs, dóna tracte de valor a l’estètica, així com tematitza els seus mapes tenint la visibilitat un dels indicadors a considerar. A partir d’aquests valors estètics trobats, ens proposen, fins i tot, uns itineraris i miradors paisatgístics. Que sense cap dubte, contribuieixen a una millor percepció d’aquell paisatge i que conformaran la nostra imatge quan pensem en aquell indret. Més clars i definidors sobre la importància de la estètica són els Estudis d’Impacte i d’Integració Paisatgística (EIIP), uns informes que analitzen la viabilitat d’una intervenció en el territori, a partir de la seva millor o pitjor integració en l’entorn, tot recomanant unes mesures d’intervenció que minimitzin en el seu impacte visual amb el paisatge.

Pujant de nivell, podem afrontar una segona percepció, la que podríem considerar com la interpretació “erudita”, és a dir, un expert ens “llegirà” el paisatge depenent de la seva especialitat. Un exemple ben resolt i que pot servir de base per la coneixença d’uns paisatges, és la proposta de Miradors de la Carta de paisatge de l’Alt Empordà. En ella, tenim la interpretació d’una mateixa panoràmica, vista per part d’un naturalista, un pagès i un economista. No només ens servirà per tenir tres punts de vista, mai millor dit, d’aquell paisatge sinó que també ens permetrà “educar” la nostra mirada envers el mateix. Queda en la voluntat del qui està percebent aquell paisatge, la seva valoració.

Començant amb aquests dos primers tipus de mirades, anirem endinsant-nos en d’altres més abstractes i algunes ben curioses que han donat com a resultat productes d’èxit i que de ben segur us podran interessar. Multitud de mirades que han fet que li donem una importància al paisatge que va més enllà del purament estètic, sinó com un recurs únic i enriquidor de la societat que hi viu.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació, Paisatge i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El paisatge i les seves mirades (I)

  1. Retroenllaç: El paisatge i les seves mirades (I) | CAU | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s