El turisme rural, un sector en crisi?

En pensar en el turisme rural, de vegades em ve al cap una imatge de calaix de sastre on s’hi guarda de tot i sense gaire organització. Amb aquesta expressió no vull donar una connotació negativa a aquesta tipologia de turisme, sinó que em vull referir a la gran diversitat d’activitats que s’hi poden trobar englobades dins d’aquest concepte: turisme familiar, turisme d’aventures, gastronòmic o cultural, ecoturisme, agroturisme, etc. Però què és llavors el turisme rural? És una tipologia en si? En realitat el turisme rural vindria a ser qualsevol activitat turística que es desenvolupa en un espai rural, però en el que les motivacions dels turistes poden ser infinites, ho va deixar força clar Marta Ricart, en la ponència d’obertura de la II Jornada Xarxa Solc “ Experiències a-tòpiques de turisme en el paisatge rural”, a la que va assistir #to.Després d’aquesta reflexió cal preguntar-se, com un sector que abasta tantes activitats diferents pot estar en crisi? La resposta és en realitat senzilla, no ho està. Aquesta crisi és, en realitat, un problema d’estacionalitat molt marcada i que comporta uns desequilibris en la demanda al llarg de l’any. El problema general dels serveis, sobretot en turisme, és que allò no venut no es pot emmagatzemar i per tant es perd. Hi ha un seriós problema aleshores de rendibilitat i molts establiments no poden seguir en funcionament. D’altra banda, s’estan tancant les aixetes de les subvencions, per exemple pels establiments de cases rurals, fet que posa en relleu que no tots aquests negocis eren viables sense aquestes ajudes. I ens oblidem del més important, en un inici, aquest turisme rural va néixer com a complement de l’activitat ramadera o agrícola, no com un negoci lucratiu per abandonar aquesta activitat tradicional del territori.El principal problema és que, en molts casos, hi ha una gran similitud en fer una reserva en un establiment o un altre, fins i tot en zones o municipis diferents. Molts dels potencials turistes busquen, en realitat, un grau d’originalitat al producte que els aporti una experiència diferent. La solució passa, per tant, per la innovació i la diferenciació. La clau en el cas del turisme rural es troba en potenciar les oportunitats que brinda el territori. Així, una de les millors opcions és buscar col·laboració amb altres empreses properes amb les que crear sinergies per atreure nous segments de turisme. Aquesta és una experiència que ja es duu a terme entre algunes empreses de diferents indrets, com és el cas del Brogit Guiatges, amb un concepte innovador de guiatges al sud de Catalunya; Ca La Florinda que ofereix diferents propostes i activitats que afegeixen valor a l’estància en la seva casa rural al Penedès; o també la Bòrda Guilhamuc, situada al Baish Aran, que ha creat una estreta col·laboració amb Termes Baronia de Lesper a complementar les seves ofertes.D’altra banda, innovar i diferenciar-se a partir d’activitats o productes fruït de la col·laboració entre diferents empreses, que busquin l’autenticitat en els productes autòctons i que tinguin relació amb la terra, afegeix un valor molt més gran al producte final i a la destinació en conjunt. Això, de retruc aporta beneficis a la població local creant noves sinergies i oportunitats i donant valor als productes propis del territori.

El tursimo rural, un sector en crisis

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Territori, Turisme i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s