El paisatge i les seves mirades (II)

Com a segona aportació a les diferents mirades al paisatge, permeteu-me presentar-vos una iniciativa que sempre m’ha cridat molt l’atenció: els anomenants Llocs tranquils o Paisatges de la Tranquil·litat. Aquest projecte és una iniciativa del CPRE: Campanya per protegir l’Anglaterra rural. Val a dir, que en termes d’intervenció i gestió del paisatge, els anglesos ens porten unes quantes dècades per davant. Fins i tot, m’arriscaria a dir que l’associació cultura-paisatge-patrimoni, els anglesos la porten en l’ADN.

Sovint, quan ens preguntem pels valors paisatgístics, sobretot si focalitzem la nostra mirada vers el paisatge rural, un dels valors amb més pes és la tranquil·litat, o el silenci, com un factor diferenciador de la contaminació acústica (i lumínica) amb la qual relacionem qualsevol entorn urbà i periurbà. Doncs precisament, aquest és l’objectiu d’aquest projecte, caracteritzar i cartografiar aquells indrets on la tranquil·litat, el silenci, la serenitat, són els seus principals “atractius” i actius, entenent tot plegat com un indicador de qualitat paisatgística.

Els mapes de la tranquil·litat formen part d’un projecte més ampli de protecció del paisatge rural, tenim també el projecte Hedgerows, per protegir els marges de les finques agràries o el projecte Dark Skies, allà on podem trobar els cels més nets per l’observació astronòmica. És a dir, projectes encaminats a difondre la serenitat i l’harmonia com a valors, que de manera indissociable van enllaçats amb la conservació i una millor gestió dels paisatges.

M’agradaria detenir-me en el lema principal del projecte, que és “la tranquil·litat ajuda a millorar la qualitat de vida”. Aquesta filosofia, sense anar més lluny, és la que exposa la Llei de paisatge de Catalunya en el seu preàmbul “[La] riquesa paisatgística [de Catalunya] constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals”.

És per això, que m’agradaria pensar que, en essència, no estem tan distants de la mirada que els anglesos tenen vers el seu paisatge, un paisatge que forma part de la seva identitat. Seria bo que provéssim d’agafar aquest magnífic projecte anglès i l’adaptéssim a les nostres necessitats i al nostre territori, no només en la seva filosofia sobre el paisatge en sí, que al cap a la fi, és el producte d’unes bones pràctiques sobre el territori, sinó en la producció agrícola i ramadera, en el planejament, o fins i tot, prendre com a exemples les polítiques en mobilitat i energia i residus.

De fet, fa anys, que a la Catalunya Central s’ha engegat el projecte Territoris Serens, que beu indirectament d’aquests conceptes i que propugna per un model de desenvolupament territorial basat en l’estil de vida “serè” que caracteritza el seu territori. Només faria falta emmarcar-ho dins una campanya de sensibilització més àmplia i pot ser un bon inici per poder començar a conformar el Mapa de la Tranquil·litat de Catalunya.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Paisatge, Patrimoni Cultural, Territori i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s