L’oportunitat del paisatge

En la línia de les meves primeres entrades a aquest bloc, vull tornar a posar èmfasi en la importància del paisatge i potser anar una mica més enllà. Permeteu-me aprofitar aquesta entrada per fer una primera reflexió “en veu alta” sobre un neguit personal i intentar respondre a la següent pregunta: pot el paisatge esdevenir clau en la reactivació econòmica del nostre país? 

En el transcurs de l’última dècada, l’acadèmia i els gestors del territori, han anat conformat unes bases en les quals el paisatge ha anat guanyant pes, i que en alguns països, ha esdevingut l’eix de moltes polítiques territorials. Malauradament, aconseguides algunes fites, sembla que la conjuntura econòmico-política en la qual ens veiem immersos, han allunyat les polítiques de paisatge de les prioritats dels governants.

És per això que ara és el torn de la societat civil.

De manera indirecta, les tasques de conscienciació i de debat encetats en el marc de l’elaboració de, per exemple, els Catàlegs de Paisatge o els Plans Territorials Parcials a Catalunya, o l’exitosa tasca feta en el procés de la candidatura per la declaració de patrimoni de la humanitat de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, han servit perquè es comencés a crear una consciència col·lectiva sobre la importància del paisatge i dels valors del nostre territori. Sense adonar-nos, s’ha començat a “educar” a la societat, i algunes vegades de manera totalment intencionada, com el projecte Ciutat, territori i paisatge, el Proxecto Terra a Galícia o la iniciativa europea de We Are Landscape.

No desaprofitem, doncs, aquesta feina feta, i no només de caire individual, ja que de manera progressiva, comencen a sorgir iniciatives de caire empresarial o col·lectiu que tenen el paisatge com a focus i l’utilitzen com a recurs. Sense anar més lluny, aquest equip (#to) és resultat d’aquesta nova manera de mirar el territori. Reiterant la idea en la qual els màxims beneficiaris d’una bona gestió gestió del paisatge som nosaltres mateixos, també hem de ser conscients, que la responsabilitat d’aquesta gestió, és compartida. Recordem que qualsevol política, intervenció o actuació relacionada amb el territori o els seus recursos, té el seu impacte en el paisatge, i per tant, en el nostre patrimoni, la nostra identitat i la nostra cultura.

Estareu d’acord amb mí que en el moment de pensar en aprofitar el paisatge com un actiu econòmic, el primer que ens ve a la ment és el turisme. El turisme, però, només és una de les maneres de posar en valor el paisatge, pot esdevenir conseqüència d’unes bones pràctiques i per tant, s’ha de tenir en compte sempre en l’estratègia de gestió, però no com a objectiu final.

A Catalunya, amb un rerepaís eminentment rural on el paisatge esdevé fràgil i fàcilment alterable, s’ha de ser molt curós en la implementació de qualsevol estratègia sectorial, vingui des del sector turístic, industrial, agrari o fins i tot cultural, és per això que fa falta pensar d’una manera més integradora i global.  Sovint, l’impacte no només ve de les activitats més agressives o mediàtiques, sinó també per part d’algunes activitats econòmiques que no són conscients del seu impacte en el propi territori i que han d’estar ben ideades: la botiga de fruites i verdures de la cantonada, la vinoteca nova que han obert al centre, el bar “Manolo” que té menú diari, o de manera més evident, però no sempre conscient, l’obertura d’un establiment de turisme rural o la gestió de la recepció d’un hotel a primera línia de platja, tot juga un paper clau en el nostre paisatge i el nostre millor desenvolupament.

Així doncs, amb la pilota al nostre bàndol, ara depèn de nosaltres que trobem la nova manera de gestionar els recursos del nostre territori. Tanmateix, s’ha d’apostar per propostes creatives i innovadores, que ajudin a optimitzar els recursos i que ajudin a connectar amb el territori i les persones. Iniciatives com les cooperatives de consum, els productors ecològics, les associacions recuperadores d’oficis, els museus rurals, els parcs agraris, els restaurants Km.0, els cellers, les entitats de custòdia del territori, les empreses de senderisme, i com no, les cooperatives agrícoles, les escoles i els instituts, els comerciants, els pagesos, els emprenedors locals, si tenen en compte el seu entorn i el seu paisatge, esdevindran claus en el desenvolupament (econòmic, social i cultural) dels nostres pobles i comunitats.

Versión en castellano: La oportunidad del paisaje

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació, Paisatge, Territori i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s